EL BARROC

És un moviment europeu que comprèn del tombant dels segles XVI-XVII fins al XVIII. La caducitat del temps es converteix en un tema recurrent de la literatura barroca, també, en la descripció de la lletgesa i la brutícia en contrast constant amb la bellesa. Estilísticament el barroc es llançà d’una manera deliberada a l’explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la versificació, a utilitzar sense mesura tots els recursos del seu art, sense témer de caure en l’artifici.
L'estil barroc és un corrent literari que conté dues tendències:

CULTERANISME
És un corrent literari que conrea la forma de les paraules deixant en un segon pla el seu contingut i pretén crear un món de bellesa, impressionant per a això, els sentits, amb els més variats estímuls de llum, color, so i amb un llenguatge cult.

CONCEPTISME
Corrent literari que aprofundeix en el sentit o concepte de les paraules; es pot definir com una agudesa mental que dóna preferència a les idees amb la finalitat d'impressionar la intel·ligència o el desig de dir molt amb poques paraules.
Les primeres manifestacions pròpiament barroques no es produïren fins a començament del segle XVII i es prolongaren durant tot el XVIII.
Una figura cabdal del barroc català fou el poeta i comediògraf Francesc Vicent Garcia, que gaudí d’un gran prestigi posterior; tanmateix, el moment culminant pot situar-se durant la Guerra dels Segadors, quan hi hagué intents ja conscients de renovar i revitalitzar la cultura catalana.

L'autor més important en el Barroc és Francesc Vicent Garcia.

Francesc Vicent Garcia i Torres, conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona fou un poeta i eclesiàstic català.

El 1605 va ser ordenat sacerdot a Vic. Va escriure prosa, teatre i poesia.

Feia una poesia artificiosa i elegant, com el sonet les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama. També escrivia sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres.
Va ser el Rector de Vallfogona, municipi de la Conca de Barberà. L'èxit de les poesies de Francesc Vicent Garcia va donar lloc a una escola d'imitadors populars que donen origen al fenomen conegut com Vallfogonisme.

Francesc Vicent Garcia fou famós pel seu humorisme gruixut, ja que utilitzava molt la burla i li agradava escriure sobre temes escabrosos.
Es autor de sonets de gran lirisme, al costat d'altres amb una gran força lírica de caràcter negatiu (solitud, desengany, pas del temps, mort...).
Utilitza les dues branques barroques:

Culteranisme: Busca la elegància artificiosa, floralesca i sensual.
Conceptisme: practica la sàtira barroca.

Fa servir metàfores complexes, llatinismes, elisions mitològiques, hipèrbatons, comparacions iròniques, metàfores, antítesis, jocs de paraules i polisèmies.
Utilitza dos tipus de contingut descriptiu: la bellesa (colors clars, flors, alegria...) i la lletjor (color negre, mort, tristesa...)
Va ser el Rector de Vallfogona.( municipi de la Conca de Barberà).
L'èxit de les poesies de Francesc Vicent Garcia va donar lloc a una escola d'imitadors populars que donen origen al fenomen conegut com Vallfogonisme.

OBRA AMOROSA
En el terreny de les poesies amoroses podem destacar el sonet titulat “A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil”.
En aquesta poesia de Francesc Vicent Garcia, “A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil”, com expressa el títol, l’autor ens parla d’una dama de la que està bojament enamorat. L’autor l’observa des de lluny amb desitg que ella també l’estimi. La dama, Flora, té els cabells negres, i s’està pentinant sensualment amb una pinta blanca de marfil, que contrasta amb el fosc color del seu cabell.
La seva estructura es divideix en 4 paràgrafs:

Primer paràgraf (Situació de la dama i primera descripció)L’autor explica com és la pinta amb la que es pentina, com són els cabells de la noia, i diu que està en un terrat.
Segon paràgraf (Descripció física) L’autor, a la vegada que contrasta els colors blanc i negre, ens està descrivint com són els cabells i la pell de la dona.
Tercer paràgraf ( com l’autor l’observa)S’explica com l’autor observa el combat de contrastos entre el cabell i la pinta des de la distància.
Quart paràgraf (Com n’està d’enamorat l’autor)Parla dels sentiments del poeta: l’amor que sent i la por que té a que acabi el combat de contrastos i la perdi.

Recompte sil·làbic i rima
Els dos primers paràgrafs del poema tenen quatre versos, i els dos següents en tenen tres, per tant estem davant d’un sonet. Tots els versos són decasíl·labs, però amb una rima variant.
La rima dels dos primers paràgrafs és “A, B, B, A” i “A, B, B, A”, és a dir una combinació de rima creuada i rimen tant vocals com consonants (rima consonant). Després, els dos darrers versos tenen una combinació de rima encadenada amb tres acabaments diferents: “A, B, C” i “A, B, C”, i també rimen tant les consonants com les vocals (rima consonant).

Aquí està el sonet:

Ab una pinta de marfil polia

sos cabells de finíssima adzabeja

a qui els d’or més fi tenen enveja

en un terrat la bella Flora un dia.

Entre ells la pura neu se descobria

del coll, que amb son contrari més campeja,

i a la mà que com el marfil blanqueja:

pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo de lluny tan atònit contemplava

el dolç combat que amb extremada gràcia

aquestos dos contraris mantenien,

que el cor enamorat se m’alterava

i temorós d’alguna gran desgràcia

de prende’ls treves ganes me venien.