LITERATURA MISÒGINA

La literatura misògina es troba dins de l'època medieval.

La misogínia és la tendència ideològica o psicològica que consisteix en l'aversió cap a les dones.
Molts feministes utilitzen la paraula «misogínia» per designar una forma de masclisme extrema.
La misogínia ha estat considerada com un retard cultural arrelat al concepte de superioritat masculina, segons el qual el rol de la dona és dedicar-se exclusivament a la llar i a la reproducció. Els misògins creuen que l'home s'ha d'alliberar totalment del gènere femení.

Un autor important de la literatura misògina va ser Jaume Roig.

Jaume Roig va néixer a començaments segle XV, a València i va morir el 1478, a Benimàmet. Va ser un metge de prestigi social i professional a la València del seu temps, Jaume Roig és l'autor d'una de les obres més emblemàtiques de la literatura valenciana medieval i d'exeple misògin, que ell mateix titulà Espill.

L' Espill és una obra misògina del metge i escriptor Jaume Roig, escrita al voltant del 1460, el mateix any que Joanot Martorell va començar a escriure el seu Tirant lo Blanc.
Jaume Roig hi parla en primera persona narrativa i s'adreça a Baltasar Bou, nebot seu en la ficció, per explicar-li com l'han maltractat les dones al llarg de la seva dissortada vida i per convèncer-lo que n'ha de viure al marge per obtenir la salvació.
L'obra és una llarga diatriba contra les dones, que són totes vils, tret d'Isabel Pellicer (l'esposa real de Jaume Roig) i de la Mare de Déu. Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos.

L'Espill consta d'un prefaci i de quatre llibres que, al seu torn, es divideixen en quatre grans parts.
- En el prefaci el narrador fa tota una declaració de principis, ètics i estilístics.

- En el primer llibre, De sa joventut, coneixem el protagonista, que parla sempre en primera persona i explica ara la seva infantesa. Orfe de pare i foragitat de la seva casa per la seva mare, es veu obligat a guanyar-se la vida i emprèn un viatge aventurer, primer per Catalunya després per França. Combat en La Guerra dels cent anys al costat dels francesos i, a París, ja ric gràcies als botins que ha obtingut, intervé en la vida cavalleresca.

- El llibre segon, De quan fon casat, narra els successius fracassos matrimonials del protagonista, primer amb una donzella que al final va resultar que no ho era, després amb una viuda, en tercer lloc amb una novícia i, finalment, explica l'intent frustrat de casar-se amb una beguina.

- En el llibre tercer, De la lliçó de Salomó, el protagonista, desesperat per no poder trobar una dona adequada, pretén casar-se amb una parenta seva. És aleshores quan se li apareix en somnis Salomó, el savi bíblic per antonomàsia, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones que corrobora amb exemples bíblics les males experiències relatades en els dos llibres anteriors.

- Al llibre quart, D'enviudar, el protagonista, decidit a fer cas a Salomó, després d'un pelegrinatge per diversos monestirs catalans, es retira a València i duu una vida de pietat, totalment apartat de les dones. Al final, però, s'hi reconcilia i en salva dues de la crítica general: la Verge Maria i la dona de l'autor, Isabel Pellicer, que ja era morta i que elogia dient que pel seu comportament virtuós i exemplar "a tots paria més hom que dona".

Ara us deixo un fragment del prefaci de l'Espill on es pot observar la crítica a les dones:

Grans e majors,

chiques, menors,

jóvens e velles,

lleges e belles,

malaltes, sanes,

les cristianes,

jhuyes, mores,

negres e llores,

roges e blanques,

dretes y manques,

les geperudes,

parleres, mudes,

franques, catives,

quantes són vives,

qualssevol sien,

tot quant somienésser

ver crehen (v. 417-433).