L'AVANTGUARDISME

L'Avantguardisme és una tendència a introduir elements innovadors respecte les formes tradicionals.
Van sorgir diferents grups d'avantguarda que des dels punts de vista més diversos i plantejant alternatives i objectius igualment diferents, qüestionaren la cultura tradicional. Tenien un esperit innovador i experimentador que va trencar completament les normes poètiques tradicionals dels moviments anteriors. Va trencar els motlles estètics del passat i va introduir la llibertat absoluta en el procés de crear el que a l'autor li paregués millor, encara que no tingués res a veure amb els altres. Va ser una llibertat en la qual es podia jugar amb la imaginació lliurement sense cap limitació. La gran paradoxa de l'avantguardisme fou que els escriptors i artistes hagueren de trencar per a crear.
Els moviments d'avantguarda van ser nombrosos, però els que més transcendència han tingut són el Cubisme, el Futurisme, tots dos anteriors a la Primera Gran Guerra, i el Dadaisme i el Surrealisme, posteriors i en part nascuts a conseqüència de la Primera Guerra Mundial.
Totes aquestes corrents es caracteritzen per una cosa molt especial, la qual és, que estaven en contra del Modernisme i volien canviar a la literatura i l'art actuals, fer-les lliures, i això fou el que aconseguiren.

CUBISME
Va néixer a França, i va ser encapçalat per Guillaume Apollinaire.. Les seves principals característiques consisteixen en: l'associació d'elements impossibles de concretar, desdoblament de l'autor, disposició gràfica de les paraules, substitució de lo sentimental amb l'humor i l'alegria, i el retrat de la realitat a través de diversos enfocaments. El cubisme aplicava el collage i el cal·ligrama.

FUTURISME
Sorgeix a Milà, Itàlia per part de Flippo Tommaso Marinetti. Aquest moviment trencava amb la sintaxis, el ritme i els signes convencionals de puntuació. Considerava com elements principals de la poesia, el valor, l'audàcia i la revolució, ja que pregonava el moviment agressiu, l'insomni febril, el passat gimnàstic, el salt perillós i la bufetada.

DADAISME
Va aparèixer a Zurich, Suïsa, entre el 1916 i el 1922, amb Tristan Tzara com a fundador. Va ser una oposició al passat violent de la guerra mundial. El poema dadaista acostuma a ser una successió de paraules i sons, cosa que fa difícil trobar-li la lògica. Es distingeix per: la inclinació cap a allò dubtós, terrorisme, mort i nihilisme, allò fantasiós, busca renovar la expressió mitjançant l'ús de materials inusuals o manejant plans de pensament abans no barrejables, i té una tònica general de rebel·lia o destrucció.

SURREALISME
Va sorgir a França amb André Breton, qui seguint a Sigmund Freud es va interessar per descobrir els mecanismes de l'inconscient i sobrepassar lo real per mitjà de lo imaginari i lo irracional. Es caracteritza per: pretendre crear un home nou, recórrer a la crueltat i l'humor negre amb el fi de destruir tots els matisos sentimentals i perquè malgrat ser constructiu els aspectes de la conducta moral humana i les manifestacions no són del seu interès.
L'Avantguarda literària a Catalunya s'acostuma a estructurar en tres períodes :
- La primera etapa, entre 1916-1924. Durant aquests anys es donen a conèixer les primeres obres dels nostres poetes avantguardistes.
- La segona etapa, engloba dotze anys, des de 1926 al 1938. Es caracteritza per la influència del surrealisme francès.
- El tercer període es dóna ja després de la Guerra d'Espanya i en una situació de difícil permanència. Es produeix a partir del 1948 i ocupa bona part dels anys cinquanta.

Les plataformes des de les quals es propulsaven les proclames avantguardistes eren, fonamentalment, les revistes.

L'autor més destacat és Joan Salvat-Papasseit.

Joan Salvat-Papasseit va néixer a Barcelona l'any 1894 i va morir al 1924. Va ser un poeta i el màxim representat dels moviments Avantguardistes.
Es conegut com a poeta, però també autor d'articles, de manifestos i de proses de caire polític i social. La seva obra està marcada per l'inconformisme, l'idealisme i 'ombra d'una mort precoç. Va escriure, sota el pseudònim de Gorkiano diversos articles en castellà.
Dos, d'entre tots els moviments d'avantguarda, els que més van influir van ser el cubisme i el futurisme. És un clar exemple els Poemes en ondes hertzianes (1919) i L'irradiador del port i les gavines(1921). Són obres avantguardistes amb clares influències del cubisme i del futurisme. Els seus textos són plens de versos trencats, versos blancs.

EL POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS
El poema de la rosa als llavis és un poemari unitari estructurat en una introducció i 20 seccions en els 31 poemes.
L'amant, que és com un nen murri, juganer, mestre en seducció, sense prejudicis morals ni intel·lectuals, sensual i eròtic. El personatge femení, amb qui de vegades dialoga implícitament, és jove, bruna, fina, polida, inexperta, reprimida i verge.
L'acció és un procés d'iniciació, a la manera d'un ritual religiós, d'exploració, de contacte i d'unió sexual dels amants.
Tot el procés es fa en el més absolut secret. La seducció implica una concentració en el nou joc i, en aquest sentit, cal abandonar ciutat, distraccions futuristes...
Ella és temorosa, però es deixarà seduir i ensenyar.
L'escenari de la intimitat serà compartit per l'escenari de la natura esplenderosa.
La història s'acaba, sense drames ni consideracions morals o intel·lectuals, simplement amb un vot de fidelitat i renovant l'entusiasme per una nova aventura. Planteja una història d'amor amb expressió de les relacions sexuals.
La narració és una i pelada de fets, però, té un contrapunt líric: l'alegria del poeta.
Utilitza diversos tipus de lletra les lletres en negreta i majúscules indiquen el final.
Hi ha dos cal·ligrames, un amb tinta blava i l'altra vermella. El poeta subratlla la seva alegria i el món fantàstic que li suggereix mitjançant la visualització. Deixen en llibertat tota la fantasia del autor.

És realista en dos sentits:
- Elimina tot component moral o intel·lectual.
- Redueix l'amor a la carn, al sexe.

Hi ha una abundor de termes botànics : rosa, lilàs, brot, menta... posats als servei de l'anatomia femenina: pits, trena, cabell, braç...El mateix títol té un símbol, el de la rosa, ja que representa la dona, la seva sensualitat.
La Rosa, té una estructura narrativa clàssica: una història, una certa trama, una escenografia, amb un inici, un nus i un desenllaç, però també modernista, ja que utilitza cal·ligrames, no utilitza puntuació, hi ha encavallament dels versos, utilitza el guionet, posa majúscules quan no toca, hi ha espais blancs entre els versos, i utilitza un lèxic futurista ( automòbil, avió...).