Tirant lo Blanc és una obra de Joanot Martorell.
Joanot Martorell va néixer a Gandia entre el 1413 i el 1415, i va morir el 1468. Fill d'una noble família valenciana, va fer-se cavaller de jove. Va dur una vida d'aventures per aquesta condició, però va saber-la combinar amb la d'home de lletres.
Tirant lo blanc, és l'obra més important de Joanot Martorell i està considerada la novel·la en llengua catalana més important de tots els temps. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497.
Joanot Martorell va néixer a Gandia entre el 1413 i el 1415, i va morir el 1468. Fill d'una noble família valenciana, va fer-se cavaller de jove. Va dur una vida d'aventures per aquesta condició, però va saber-la combinar amb la d'home de lletres.
Tirant lo blanc, és l'obra més important de Joanot Martorell i està considerada la novel·la en llengua catalana més important de tots els temps. Sembla que fou escrita entre el 1460 i el 1464, fou publicada a València l'any 1490 i reimpresa a Barcelona el 1497.
ARGUMENT
La novel·la s'inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Vàroic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra i del qual serà l'absolut guanyador. Alliçonat per l'ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França i més tard a Sicília, per alliberar Rodes del setge dels turcs. Després, és cridat a Constantinoble on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins, que també intenten evitar ser envaïts pels turcs. Un naufragi el duu al Nord d'Àfrica, on passarà una sèrie d'aventures que el faran passar de presoner a evangelitzar tots els habitants de la zona. Després torna a Constantinoble, que lliura definitivament dels invasors.
Portada d'un dels llibres de Tiranr lo blanc
Finalment es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, que havia intentat seduir des de la seva arribada, i és nomenat Cèsar de l'Imperi.
El matrimoni mor poc després; Tirant víctima d'una malaltia i Carmesina de dolor per la mort del seu marit. Al costat de l'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l'emperadriu i Hipòlit, la de l'emperador i les donzelles del palau, la del príncep Felip amb Ricomana i les extraordinàries col·laboracions de Plaerdemavida i els entrebancs de la Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capítols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retòrics de l'època.
La novel·la s'inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Vàroic, el qual rep la visita de Tirant, que es dirigeix a un torneig amb motiu de les noces del rei d'Anglaterra i del qual serà l'absolut guanyador. Alliçonat per l'ermità sobre la cavalleria, Tirant marxa amb els seus acompanyants a França i més tard a Sicília, per alliberar Rodes del setge dels turcs. Després, és cridat a Constantinoble on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins, que també intenten evitar ser envaïts pels turcs. Un naufragi el duu al Nord d'Àfrica, on passarà una sèrie d'aventures que el faran passar de presoner a evangelitzar tots els habitants de la zona. Després torna a Constantinoble, que lliura definitivament dels invasors.
Portada d'un dels llibres de Tiranr lo blanc
Finalment es casa amb la filla de l'emperador, la princesa Carmesina, que havia intentat seduir des de la seva arribada, i és nomenat Cèsar de l'Imperi.
El matrimoni mor poc després; Tirant víctima d'una malaltia i Carmesina de dolor per la mort del seu marit. Al costat de l'acció militar de Tirant corre l'acció amorosa; acció amorosa no únicament de Tirant i Carmesina sinó la dels altres personatges: la de Diafebus i Estefania, la de l'emperadriu i Hipòlit, la de l'emperador i les donzelles del palau, la del príncep Felip amb Ricomana i les extraordinàries col·laboracions de Plaerdemavida i els entrebancs de la Viuda Reposada. Aquesta multiplicitat d'accions manté el lector sempre atent i evita caure en l'avorriment que podrien provocar alguns capítols massa feixucs, a causa dels convencionalismes retòrics de l'època.
TEMÀTICA I VALORS
Un dels qualificatius que s'han aplicat al Tirant lo Blanc és el de novel·la “total”. A partir d'aquesta definició, podem aplicar a Tirant lo Blanc els següents qualificatius:
Cavalleresca, perquè se centra en la biografia d'un cavaller, de qui descriu els combats individuals i les estratègies militars.
Històrica, perquè podem identificar la geografia i, alhora, documentar-ne alguns personatges reals, contemporanis a l'autor, com per exemple el rei Escariano.
Social, perquè apareixen representants de nombrosos estaments socials, per la mostra de costums i usos típics de l'època.
Psicològica, per l'anàlisi aprofundida d'uns personatges.
Eròtica, per la gran importància que penen l'amor i el sexe. Hi ha un episodis variats que arriben a construir un relat eròtic ( desfloraments, fetitxisme, adulteris, voyeurisme, etc.)
En altres episodis també hi ha escenes eròtiques, com per exemple, l'emperador manté diàlegs eròtics amb una minyona de palau, Plaerdemavida; l'emperadriu comet un adulteri amb Hipòlit. També Plaerdemavida, practica l'alcavoteria, i alhora satisfà la seva sexualitat contemplant l'activitat amorosa dels altres o també quan Plaerdemavida ajuda a Tirant a posar-se al llit de Carmesina. Tenen una importància especial els episodis dels matrimonis secrets, les “bodes sordes”, primerament entre Diafebus i Estefania i, posteriorment, entre Tirant i Carmesina.
Per què veieu l'erotisme que hi ha, us posarè un fragment eròtic de quan Plaerdemavida li explica a Carmesina el somni que ha tingut:
- Diré a la vostra majestat tot el que he somiat.
Quan jo dormia en una de les cambres principals en companyia de quatre donzelles, vaig veure que Estefania venia amb un estadal encès, per no portar gaire llum, i que venia al nostre llit i mirava si dormíem. I ens veié que totes dormíem, però jo estava alienada, que no sé si dormia o si vetllava. I vaig veure en somni com Estefania obrí la porta de la cambra molt silenciosament, perquè no fes soroll, i com trobà el meu senyor Tirant i en conestagble, que ja s'estaven esperant. I anaven en gipons, amb capes i espases, i calçaven peücs de llana perquè no fessin soroll en passejar. Quan ells entraren, ella apagà el llum i es posà la primera, amb el conestable de la mà; després venia el virtuós. I ella, que en aquella situació semblava un mosso de cec, els portà a la vostra cambra. I vostra altesa estava ben perfumada i algaliada, i no mal endreçada, vestida i no pas despullada. Tiran us tenia en els seus braços i us portava per la cambra besant-vos molt sovint. I vostra altesa que li deia " Deixa'm, Tirant, deixa'm!" I ell us posava sobre el llit de repòs.
I Plaerdemavida s'acostà al llit i diguè: "Ai! En llit! I qui us ha vist i qui us veu ara, que esteu sol, descompanyat, sense cap mena de profit! On és aquell qui ací estava quan jo somiava?" I em semblà que em llevava del llit en camisa- i vaig anar en aquell forat de la porta- i que mirava tot el que fèieu.
Diguè la princesa:
- Has somiat res més?.
I amb moltes rialles i amb gran plaer que li ho deia.
- Sí, santa Maria! -digué Plaerdemavida-. Jo us acabaré de contar tot. [...]
Desprès, en visió, vaig veure com ell us besava molt sovint, us desféu la clotxeta dels pits, i com us besava amb molta pressa les mamelles. I quan us hagué ben besada, us volia posar la mà davall la falda per cercar-vos les puces. I vós, la meva bona senyora, no ho volíeu consentir; i no dubto que, si ho haguèssiu consentit, el jurament no hagués perillat. [...] Desprès posà la seva cara sobre la vostra, i tenint els braços sobre el vostre coll i els vostres en el seu, lligats com els sarments en els arbres, us robava amorosos besos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario