lunes, 8 de febrero de 2010

TEOCENTRISME

L'Edat mitjana sol caracteritzar-se pel seu teocentrisme, és a dir, pel fet que Déu era considerats el centre de tota la realitat, la qual havia de ser ordenada en relació amb aquest centre.
L'autor més important del teocentrisme és Ausiàs March.

Ausiàs March, (Gandia, Safor, 1400 - València, 3 de març de 1459) va ser un poeta i cavaller valencià medieval, d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de la literatura en català.Ausiàs March va trencar els motlles de la poesia trobadoresca amb l'expressió de l'íntima meditació personal d'un home-poeta que apareix, despullat de tota ficció, disposat a parlar-nos d'allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, la mort i el problema ètic.
L'obra ausiasmarquiana està constituïda per cent vint-i-vuit poesies, ens centrarem en les poesies de temàtica amorosa.

ELS CANTS D'AMOR
És la part més significativa i la més interessant. Els cants d'amor ocupen més de la meitat del cançoner, ofereixen una intenstitat de sentiments. Destaquen els dos primers, Plena de seny i Llir entre cards, per la constància literària i pel nombre elevat de presències en el cançoner.



Plena de seny


Aquest primer cicle està compost per dinou poemes. Sembla que es tracta d'un amor primerenc, llunyà, un amor de joventut, que un cop acabat, provoca nostàlgia i tristor, i el desig de retorn a la posició inicial.. Són una mena de diàleg entre l'autor i una dama, "aimia". El poeta proposa a l'amada una relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud agressiva.

Llir entre cards


Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona. Ara el poeta s'allunya dels aspectes físics de la dona i considera l'amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d'assolir l'amor pur. Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s'ha decantat per amar "l'home pec", l'impur, el comú. Tot això el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.



A part d'aquests amors existien tres cicles menors, vinculats pels senyals, Amor, amor, oh folla amor, i Mon darrer bé, que sembla respondre a relacions de maduresa.



Amor, amor


Dotze poemes formen part d'aquest nou cicle. Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l'amor pur. Un dels temes més freqüents és l'enyorança d'èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s'adreça directament a la dama, quan increpa o dialoga, o fa amb "Amor" personificat.



Mon darrer bé


Comprén només dues poesies adreçades, segons sembla a una sola dama, de la qual s'enamorà sent l'autor ja vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals passats.



Oh foll d'amor


Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d'ací el senyal "foll", que s'oposa a l'amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.
I aqui deixo uns cuants fragments del poema Plena de Seny

Plena de seny, quan amor és molt vella
absença és lo verme que lo gasta. (Cant I)

Ara que us am plus que jamés amí,
tornau-vos lla on de primer estàveu. (Cant XXV)

Plena de seny, dir-vos que us am no cal,
puix crec de cert que us en teniu per certa,
si bé mostrau que us està molt coberta
cella perquè amor és desegual. (Cant III)

L'enteniment a vós amar m'empeny
e no lo cos ab voler sehonest. (Cant XXXIII)

Amor a mi vostre cos ha abellit,
tant que lo blanc d'altre cos negre par
e la negror que en l'ull bellesa apar
sembla'm vermell, mostrant cor enfortit. (Cant LVIIII)

No hay comentarios:

Publicar un comentario