EL NOUCENTISME

El Noucentisme és un moviment cultural, d'abast polític, que s'inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les “gloses” d'Eugeni d'Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg.
Noucentisme ve de 1900. D'Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S'inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.
Segons Eugeni d'Ors, el teòric del moviment, la nova estètica es fonamenta en aquests conceptes:

Noucentisme. D'Ors proclama el Noucentisme com un rebuig de l'esperit romàntic del segle XIX i una exaltació dels nous valors del segle XX en l'art i en la literatura. Significa una reacció contra actituds antiquades.
Arbitrarisme. El Noucentisme parteix d'una representació abstracta i idealitzada de la realitat. Per tant es promou un art arbitrari, artificiós i estilitzat i el gènere privilegiat pels noucentistes es la poesia.
Civilitat. El Noucentisme elabora el mite literari de la ciutat ideal.
Classicisme. Els noucentistes tornen al món clàssic perquè aporta ordre, raó, mesura i harmonía
Estèticament, el Noucentisme condemna el Romanticisme i exalta el Classicisme. Busca l'obra ben feta i la perfecció formal, una art que exemplifiqui quins han de ser els grans ideals de la vida comunitària.

Els Noucentisme participa de les característiques del Classicisme que tenen com a tendència estètica:
- Harmonia.
- Serenor.
- Objectivitat.
- Valoració de la tradició.
- Academicisme.
- Disciplina.
- Rigor.
- Rebuig de les teories Romàntiques de la inspiració.
- Originalitat.
- Espontaneïtat.
CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES
- La mesura humana.
- La valoració de les coses menudes.
- Reducció intencionada de l'ésser humà i de la naturalesa.
- Objectivitat.
- Interès per la tradició poètica tradicional, per la poesia clàssica europea i per la poesia trobadoresca.
- Preocupació formal i recerca d'un llenguatge clar i precís.
- Recerca de noves metàfores i imatges poètiques, amb la qual cosa valoren la poesia xinesa i japonesa.
- CIVILITAT: Davant del conflicte home-natura es decanten a favor de l'humanisme. La natura és contemplada en el seu aspecte benigne, maternal i reduïda a escala humana. Fa una exaltació de tot allò que és artificial, sofisticat, del progrés, de les maneres civilitzades en contra de les espontànies.
- NACIONALISME: Continuació de l'esperit de recuperació nacional inicial en la Renaixença. Pretén buscar una orientació nacional vers Europa, te gran interès vers la cultura popular catalana identificada com una expressió nacional genuïna.
- MEDITERRANISME: Es sent un interès especial per les terres del Mediterrani i sobretot per la Grècia i Roma clàssiques.
Les obres noucentistes busquen la bellesa, l'harmonia i estan plenes de cultismes i metàfores.
La novel·la va ser un gènere menor durant aquest període. La major producció de prosa eren relats breus i contes ja que era una manera de transmetre les idees sense dispersar-les a causa que el text fos massa llarg. La producció de teatre va ser molt minsa.

Concretant en l'aspecte de la literatura de l'època, cal destacar:
1. Acostament al classicisme i com a conseqüència rebuig del Romanticisme, identificat amb els autors modernistes, i del Naturalisme.
2. Rebuig de l'espontaneïtat i valoració de l'artificiositat.
3. Predomini de la poesia sobre la novel·la. Sobretot en els primers anys, la producció novel·lística - és molt minsa i en cap cas comparable a la modernista.-
4. Valoració del domini d'una llengua literària precisa i rica.

Josep Carner, que es converteix en l'escriptor capdavanter de la nova literatura i també en un bon divulgador de l'ideari noucentista, especialment en el camp més estrictament cultural i literari.

Josep Carner i Puig-Oriolva néixer a Barcelona, el 9 de febrer de 1884 i va morir a Brussel·les, el 4 de juny de 1970, fou un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És també conegut com el príncep dels poetes catalans i el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
La primera etapa de Carner (1896-1905) es caracteritza per l'aprenentatge. L'objectivitat i la ironia estan remarcats en els seus poemes, però el concepte fonamental de la poesia carneriana és la recerca del ideal i la lluita del poeta amb el llenguatge.
La professionalització seguirà aquest primer moment (1906-1924), caracteritzant un període productiu. És l'etapa de la publicació dels fruits saborosos.
Cal ressaltar la seva producció poètica, però també els seus escrits sobre literatura on exposava les seves teories i donava pautes a seguir. Els textos triats per a il·lustrar el pensament i la pràctica literària noucentista són gairebé exclusivament seus.
Encara que no mostren la varietat de la literatura que s'escrivia, sí que són significatius i representatius dels interessos ideològics i estètics de la seva època.

FRUITS SABOROSOS
Els fruits saborosos presenten la pèrdua de la infància i de la joventut, que el poeta es mira com un paradís perdut.
El plantejament de l'obra gira al voltant del pas cap a la maduresa i la plenitud, la infància és alegria, però també la ignorància. En canvi, la plenitud s'identifica més amb la maduresa, l'acceptació del pas el temps, tranquil·litat, seny...Tot el llibre està ple d'ironia i de nostàlgia.
Descriu la vida quotidiana de la burgesia, amb tots els seus problemes, però allunyada de la vulgaritat mitjançant la proporció i la mesura.
Aquest poemari conté divuit composicions on es mostren personatges diversos (la majoria femenins) que es troben en diferents etapes de la vida i que l’autor relaciona amb el destí d’una sèrie de fruits. S’hi reflexiona sobre el pas del temps i la importància de gaudir dels petits moments de la vida. Els models femenins són amarats de seny i placidesa.

LA POMA ESCOLLIDA
En aquest poema, Lamon i Alidé, es lamenten de les penalitats de la vellesa, però es consolen per l'amor que es tenen.
El tema principal que es desenvolupa al llarg de tot el poema és l'amor conjugal , dolç, serè que és consol suficient i únic de la nostàlgia i els mals de la vellesa. Té un sentiment amorós.
Pel que fa a l'estructura mètrica, el poema es desenvolupa en cinc estrofes d'alexandrins de rima consonant ( ABAB ), amb alternança de versos masculins i femenins en aquest ordre, menys en les dues últimes estrofes en les quals aquest ordre es veu alterat, quedant: FMFM.
Podem distingir tres parts:
La primera en la que se'ns presenten els protagonistes que estan caracteritzats per la seva vellesa i on se'ns planteja el seu dolor.
Aquesta segona part està formada per la segona i tercera estrofa. En les quals, Lamon, interroga Alidé pel motiu del seu plor. Al que Alidé respon que el motiu del seu plor roman en els malts i mancances pròpies de la vellesa.
En aquesta última part, que la trobem representada per les dues darreres estrofes, Lamon reconeix la seva trista situació, però troba el consol en l'amor mutu que es tenen.
Està escrit amb gran sensibilitat, que pot arribar a produir una certa emoció en el lector si és llegit amb deteniment.
D 'escriu una realitat molt pròxima a totes les persones, ja que la vellesa és una etapa que tard o d'hora ens arriba a tothom.
En el transcurs del poema, ens n'adonem que Alidé es troba vella externament i per aquest motiu es sent menyspreada per les seves nores, més joves i treballadores que ella, no perquè ella no vulgui sinó perquè ella no pot. Tot i això, interiorment es troba cansada i sense forces, cosa que Lamon, el seu marit, li retorna fent-li honor a l'amor que es tenen.
En el rerefons d'aquestes estrofes hi trobem una de les característiques pròpies del Noucentisme: l'acceptació de la teoria de la intimitat, la dona busca en el seu interior la causa de la seva tristesa.