Se sol entendre la novel·la psicològica com l'intent de reflectir el món interior dels personatges, els sentiments, vida interiors, maduració i evolució, caràcter, ideologia, visió...
Un dels narradors més característics és la narració en primera persona, l'anomenat, monòleg interior.
En conjunt, la novel·la psicològica, en el tema amorós o eròtic, evidència la influència psicològica d'origen freudià per explicar el comportament dels personatges. I l'amor ve marcat per la frustració.
L'autor més important és Carles Soldevila.
Carles Soldevila va néixer a Barcelona a l'any 1892 i va morir a l'any 1967. Poeta, periodista, novel·lista i dra
maturg català. El 1913 publicà el seu únic llibre de poemes, Lletanies profundes, i el 1916, el recull d'articles Plasenteries.Amb l'adveniment de la Dictadura abandonà el càrrec de la Mancomunitat i intensificà l'activitat literària amb Una atzagaiada i altres contes (1921), El senyoret Lluís (1926), entre d'altres obres; va escriure la biografia de Rovira i Virgili (1925).
Carles Soldevila
Col·laborà en diferents revistes, entre d'altres, "Revista de Catalunya", "Mirador" i "Europe", i "Comedia" de París. De 1924 a 1936 fou el director de la revista "D'Ací i D'Allà". Féu la versió de Càndid de Voltaire.
Pel que fa a la seva obra teatral va escriure Civilitzats, tanmateix (1921), Els milions de l'oncle (1927), Bola de neu 1928). La seva obra narrativa comprèn dues trilogies; la primera Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933); la segona, que porta pel nom Els anys tèrbols, està formada per Moment musical (1936), Bob és a París (1952) i Papers de família (1960). Publicà, també, obres de divulgació històrica, com Un siglo de Barcelona (1946), Bellezas de España (1949) i Històries barcelonines (1950), i el llibre de memòries Del llum de gas al llum elèctric (1951). Al final de la seva vida col·laborà a "Destino", "La Vanguardia" i al "Diario de Barcelona".
D'entre la seva obra narrativa destaca la seva primera trilogia: Fanny (1929), Eva (1931) i Valentina (1933) centrada en tres personatges femenins i les seves peripècies interiors.
Ara us posarè l'argument de Fanny, Eva i Valentina.
Fanny (1929), Eva (1933) i Valentina (1933), que presenten trets de gran modernitat dins la literatura del moment tan pel tema tractat com per la forma literària emprada. Formen una trilogia on s'estudia la psicologia femenina a partir de tres noies joves, pertanyents a la burgesia.
Fanny
Fanny és una de les obres integrants de la trilogia que es completa amb les novel·les Valentina i Eva. Fanny, el personatge central de la novel·la és una noia jove, de classe benestant soltera, que decideix perdre la virginitat. Treballarà com a corista, al Paral·lel dels anys vint, per a mantenir el seu amant. Farà aquesta feina amb tota la dignitat del món, perquè és una feina digna no en té cap altra. Les seves ambicions, l'evolució ascendent de la seva carrera, les relacions amb la seva mare i la seva vida sentimental, seran el fil conductor de l'obra. El personatge de Fanny és tractat com a una figura simbòlica, representant la dona moderna en contrast amb la seva mare, representant d'una època que ja va passant a la història.
Portada del llibre Fanny
La novel·la és escrita en la forma de monòleg interior. S'utilitza diferents recursos expressius del registre col·loquial com: barbarismes, estrangerismes, modismes, frases fetes...I també diferents figures retòriques com: anàfora, interrogació retòrica, comparació, enumeració, al·literació...
Eva
Eva és una de les que integren la trilogia que es completa amb Fanny i Valentina. Narra les relacions entre una noia jove, Eva, i un home madur, Maurici Ribes. Aquest últim és un arquitecte barceloní, casat amb Sofia, de qui tingué una filla, l'Elena. La mort d'aquesta, quan tenia tretze anys, desgavella una convivència tranquil·la: passaren de deixar-ho tot com estava en vida a adoptar-ne una altra de la mateixa edat, Eva, que fou abandonada, acabada de néixer, al torn de la Casa de Caritat. Tot i que al principi s'oposà a la idea que Laura, una antiga companya d'estudis, havia suggerit a Sofia, arribà a apropar-se tant a Eva que ben aviat es malparlà de les intimitats entre ambdós: fins i tot la muller li ho retragué. La parella refusà les acusacions i se'n defensà, però ell, després del suïcidi d'un amic seu i aprofitant una absència de Sofia, se l'endugué a Lisboa. El centre de la novel·la és Eva, que porta el nom de la temptació. La novel·la incorpora la història més estrictament contemporània a l'univers de ficció: es tracta de la proclamació de la República, descrita com un moment emotiu i ple d'esperances. L'acció es situa dins el marc de la burgesia barcelonina. La novel·la s'estructura en catorze capítols, el penúltim dels quals és compost pels fragments dels diaris d'Eva. El narrador és en tercera persona.
Valentina
Valentina és l'última entrega de la trilogia novel·lística de Soldevila, integrada també per Fanny i Eva. En aquesta obra, adquireix la maduresa com a creador. La novel·la se centra en un nucli familiar format per un triangle integrat, per Clotilde, vídua del polític Fontanals, Valentina, la seva filla, que ret una veritable admiració a qui creu que és el seu pare, i Eusebi, amant de Clotilde i veritable pare de Valentina. Les relacions entre tots tres, que havien estat bones fora del matrimoni, empitjoren quan Eusebi i Clotilde esdevenen marit i muller, i acaben en tragèdia quan Valentina s'enfronta a una realitat familiar que ella havia idealitzat, en descobrir que és filla d'Eusebi. La família és, per tant, el nucli de la novel·la i la causa del conflicte que desemboca en l'assassinat del pare per part de la filla. El tema de la novel·la és la descoberta del món per una adolescent romàntica que, al llarg de l'obra, esdevindrà part d'una jove freda i sense escrúpols. L'ambient on es desenvolupa la novel·la és el món cosmopolita i burgès. L'emmarcament es desplaçarà progressivament des de Barcelona cap a l'estranger, cosa que accentuarà el caràcter cosmopolita de la novel·la. Els escenaris seran generalment oberts, un jardí i la coberta d'un vaixell. Sense deixar de banda la veu narrativa en tercera persona, pren protagonisme el monòleg interior i el diàleg.
No hay comentarios:
Publicar un comentario