POSTGUERRA

L'any 1939, amb l'acabament de la Guerra Civil, la llengua i la cultura catalana pertanyent al bàndol dels vençuts, intentaren ser esborrades i dominades; el primer pas per aconseguir aquesta fita fou la prohibició del us del català a nivell oficial però també a nivell literari és a dir, és prohibí a les editorials que publiquessin llibres en català .
Molts dels intel·lectuals que ja havien iniciat llur obra, o els qui se sentien identificats amb la cultura catalana, es veien obligats a emprendre camí cap a França o Amèrica del Sud; altres emmudiren i ja no publicaven cap mes obra i, finalment, uns quants canviaven de llengua per poder publicar.
Entre els anys 1939 i 1946 es produeix l'etapa mes negra i desolada de la postguerra; és la situació mes adversa a la cultura. El panorama literari català es troba gairebé desèrtic, l'única cosa que manté en vida la narrativa són algunes obres publicades que es fan a l'exili , concretament a Mèxic o a Xile.
La represa de la narrativa catalana s'inicia sobretot gràcies a un fet històric mundial que afavoreix directament la nostra literatura, ens referim a l'acabament de la Segona Guerra Mundial, l'any 1947, s'inicia el premi Joanet Martorell .
Així doncs, a partir d'aquesta represa que s'inicia als anys 1946-1947 comença la primera etapa de la postguerra, que exclou al final de la dècada dels 50.
Durant aquest període s'intenta la recuperació de la narrativa catalana, i es lluita per impedir que la literatura catalana es perdi.
Durant aquesta etapa alguns autors que havien començat a escriure abans de la guerra reprengueren la tasca; d'altra banda, apareixen tota una sèrie d'autors que inicien la seva obra a la postguerra, intentant una ruptura novel·la anterior .
Una autora que va marcar molt en la literatura de la postguerra va ser Mercè Rodoreda, també significant en la novel·la psicològica.

Mercè Rodoreda neix a Barcelona, l'any 1909 i mor a Girona l'any 1983.
És la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.
És coneguda sobretot com a novel·lista i contista, però escriu també unes quantes obres dramàtiques i poesia lírica.
La narrativa va ser el principal camp literari de Mercè Rodoreda.

ALOMA
Aquest llibre plasma la història d'una adolescent que s'enamora d'un home madur i que queda prenyada d'ell. Aloma planteja un problema moral i social i ens aprèn la situació d'una noia des del seu punt de vista i la desgràcia en què cau.
Aloma és una novel·la psicològica, centrada en el retrat d'una figura adolescent, però també es tracta, d'una novel·la amorosa i, d'una novel·la profundament subjectiva i, per tant poètica.Aloma és la història d'una família pobra i sense gaires recursos. L'obra està dividida en dues grans parts; la infantesa i la maduresa. La història passa en un període de guerra i fam a Barcelona. Mercè Rodoreda vol plasmar en aquesta obra la transició d'una noia de infant a adult, la felicitat i benestar de la infantesa contra la tristesa de l'edat adulta. Els problemes de l'adolescència i el primer amor representen els trets majors d'aquesta novel·la.